Tel. 931 057 056 - 672 342 757

Les línies miofascials

Les fàscies
07/01/2015
Lesions musculoesquelètiques
07/01/2015

Les línies miofascials

El concepte de línies miofascials i el paper de la fàscia en els estudis del cos humà són relativament recents. Fins al moment, la medicina, a tots els seus àmbits, s’havia centrat a explicar el funcionament dels diferents músculs com a unitats independents i a segmentar els seus moviments i funcions fins a determinar en termes biomecànics amb la màxima exactitud el seu funcionament individual, però sense atendre el funcionament en relació amb el conjunt.

Des de mitjans del segle XX Françoise Mézierès y Godelieve Denys-Struyf treballen a partir de la idea que els músculs no funcionen aïlladament sinó que formen part d’unes cadenes determinades l’estat de les quals dependrà no només de la nostra postura i de la nostra forma postural, sinó també dels nostres moviments, això esdevé determinant pel desenvolupament de la majoria de les patologies de l’aparell locomotor. Simultàniament, la doctora Ida Rolf als Estats Units desenvolupa una dilatada carrera professional  amb l’objectiu d’investigar el paper de les fàscies a l’aparell locomotor i tractar la postura i el moviment actuant sobre elles.

Els músculs o més ben dit, les agrupacions de músculs que actuen de manera simultània i complementària constitueixen una veritable cadena de tensió miofascial que pot “encadenar” el cos en una actitud específica i que amb la seva continuïtat, són els que produeixen el moviment. En efecte, des de la nostra òptica, un múscul no serà mai tractat aïlladament sinó atenent la seva funcionalitat dintre la globalitat.

En els últims anys nombrosos treballs han utilitzat el concepte i l’evidència de les cadenes musculars i el paper de les fàscies, donant lloc a un model miofascial que actualment és l’essència de tot el treball motriu efectiu.

A Córporal System apliquem el concepte de línies miofascials desenvolupat per Mayers que descriu les relacions musculars en base a l’evidència anatòmica i fisiològica, aplicant un model de sistema fascial tensegrític.

Això ens porta a dues consideracions bàsiques:

  1. Les línies miofascials i la fàscia formen un tot, una unitat que podríem integrar dins  l’anomenat sistema miofascial on tot està connectat com si es tractés d’una estructura. D’aquesta manera els ossos es consideren “espaiadors” que empenyen cap a les parts toves (músculs, tendons…) i el to de la miofàscia tensa, convertint-se així en un element determinant.
  2. Les persones, o bé de forma natural, o bé per hàbits diaris, o simplement per traumes, tendeixen a utilitzar més unes línies miofascials que altres, cosa que provoca una sèrie de problemes o patologies associades de caràcter fisiològic i en conseqüència una disfunció del sistema miofascial.

Les línies miofascials representen circuits continus bidireccionals de músculs a través dels quals es propaguen les forces originadores del moviment. Podríem dir que aquestes línies reflexen les vies que segueixen les tensions musculars i fascials per realitzar un moviment concret.

És evident que els moviments són producte de complexes combinacions de vàries línies simultàniament, si bé intentem establir la línia de tensió predominant en aquest moviment. Algunes d’aquestes, com l’espiral i sobretot, la línia funcional i la línia profunda són intrínseques al propi moviment i per tant, hem d’entendre que formen part essencial de tots ells.

Així doncs, és important entendre que les línies miofascials es complementen unes amb les altres provocant compensacions perfectes, tal com explicarem a l’apartat de la tensegritat. D’alguna forma cada una posseeix el seu propi domini i mentre aquestes no desbordin altres zones, l’equilibri general és respectat. L’excés d’activitat d’una d’elles pot arribar a generar en l’antagonista accions manifestament doloroses.

“No som esclafats per la gravetat, sinó per les accions de les diverses cadenes musculars que es tornen excessives tractant de lluitar contra ella” FrançeisMézières.

En termes generals s’han determinat set línies miofascials però el cert és que qualsevol persona amb els coneixements apropiats podria constriur les seves pròpies línies atenent les regles comentades en els paràgrafs anteriors.